Els que em coneixen saben que sóc molt tossut i desprès d’esmorzar he anat cap al gimnàs, amb la mentalitat de fer el què pogués. Arribar fins al club i pujar les escales fins a la sala de peses ha estat tot una epopeia. Però no m’he donat per vençut, he pujat a la bicicleta estàtica i he començat a escalfar... amb una pedalada dolorosa darrera l’altra he començat a suar una mica. Un cop he acabat l’escalfament i els exercicis de preparació he posat els pesos a la barra, avui
tocava bíceps, tríceps i cames. Amb tot l’optimisme del món he aixecat la barra... Gran sorpresa quan de mica en mica he anat fent totes les sèries que tocaven, i fins i tot amb més pes que el primer dia! M'he sentit com el "pu... rei del gimnàs".He quedat sorprès de la capacitat d’adaptació i regeneració que té el cos humà. Quan el cap em deia que avui no podria un cop m’hi he posat el cos a respost molt millor del què m’esperava.Això m’ha fet pensar ja que moltes vegades ens donem per vençuts abans de començar i no provem les coses perquè no confiem en nosaltres mateixos. Avui el cos m’ha tornat a recordar que no hi ha coses impossibles i que si volem fer una cosa només ens hi hem de posar,pot costar més o menys però ho aconseguirem.
He d’admetre que ara mentre estic escrivint això em tornen a fer mal tots i cadascun dels músculs del meu cos. Tot i això ara m’ho agafo diferent, ara veig el dolor com el senyal que em recorda que el meu cos s’està adaptant. És el preu del canvi cap a un nou i millor jo :)
Dieta:
Esmorzar: Mató amb compota de pera, un plàtan i un grapat d’ametlles.
Snack: batut de fruites
Dinar: puré de verdures, macarrons sense gluten amb tonyina, 2 mandarines
Snack: iogurt natural amb compota de fruits vermells, cereals de mill i centeno, i una torradeta d’arròs.
Sopar: amanida d'arròs i pollastre
No comments:
Post a Comment